Les darreres setmanes ha sortit a la llum una possible nova infraestructura viària dins el cor de la Plana de Vic, es tractaria d´una carretera que uniria l´Eix Transversal amb l´Eix Vic Olot i que enllaçaria directament Roda de Ter, Manlleu i Torelló.
Noves carreteres, polígons gegantins, zones i més zones urbanitzades... És aquest realment el creixament que necessita la comarca d´Osona? Estem guanyant realment en qualitat de vida amb aquest afany de crèixer i crèixer, amb aquest afany d´anar destruint el territori? Fa uns anys algunes veus ja alertaven de que ens convertiriem en un tercer Vallès, i així s´està produint.
La comarca d´Osona fins ara ha set un lloc agradable per viure-hi, amb un equilibri més o menys proporcional d´espais agrícoles amb espais urbans, amb patrimoni natural i qualitat de vida pels seus habitants. La urbanització total, especialment de la Plana de Vic, convertint-la en una gran ciutat de més de 200.000 habitants és portar-la a la destrucció.
Ja fa un parell d´anys que ens estan mentalitzant amb previsions d´arribar a xifres espectaculars d´habitants, amb el consecuent creixament urbà, viàri, industrial i com no de contaminació, densitat de trànsit i altres problemes que pateixen a l´àrea metropolitana. Les poblacions aproven plans d´urbanisme per encabir fins al 50% més de població en un plaç de vint anys, i sembla que faci gràcia, sembla que sigui senyal de modernitat i de joia, creixer i creixer, però cap a on? D´on la pensen treure tanta gent?, el ritme biològic de la població actual resident a Osona no assenyala aquest creixement en aquest plaç de temps. Serà que ens estan preparant i estan realitzant l´efecte crida per acollir els qui fugen de l´area metropolitana, o que hi han previsions d´una arribada massiva de persones d´altres zones en els propers anys?
dijous, 5 de juliol del 2007
DE 0 A 200 KMS/HORA
No s´atura el reguitzell de víctimes mortals arreu de l´estat, moltes hores a la carretera, inclemències meteorològiques, errades mecàniques, errades humanes, excés de velocitat, alcohol... la veritat és que semblen servir de poc les impactants campanyes de la Direcció General de Trànsit.
Una campanya que estic esperant desde fa temps és que d´una vegada per totes les autoritats de l´estat tinguin la valentia de posar en marxa el tacògraf per a turismes, a l´estil del dels camions, un aparell que enregistrés a tots els vehicles les velocitats punta i altres incidències que avui les noves tecnologies permeten controlar.
Quin problema hi hauria? Potser els fabricants de vehicles es rebotarien? Potser no es vendrien tants cotxes d´alta cilindrada, potser deixaria de ser important que un cotxe arribi als 200 per hora?
Aquesta seria una mesura dura però que podria resultar eficaç, sensors a les carreteres que detectarien el pas del nostre vehicle, aprofitament dels sistemes gps per detectar per on circulem, a quina velocitat ho fem i fins a on podem arribar qualsevol excés exagerat quedaria enregistrat durant dies i a disposicíó de qualsevol control rutinari de policia en la carretera menys pensada. La por als radars quedaria petita davant el que pogues quedar gravat en l´aparell. Malauradament em temo que els interessos comercials dels fabricants priven els governs d´aplicar mesures que podrien ser efectives contra els accidents.
Una campanya que estic esperant desde fa temps és que d´una vegada per totes les autoritats de l´estat tinguin la valentia de posar en marxa el tacògraf per a turismes, a l´estil del dels camions, un aparell que enregistrés a tots els vehicles les velocitats punta i altres incidències que avui les noves tecnologies permeten controlar.
Quin problema hi hauria? Potser els fabricants de vehicles es rebotarien? Potser no es vendrien tants cotxes d´alta cilindrada, potser deixaria de ser important que un cotxe arribi als 200 per hora?
Aquesta seria una mesura dura però que podria resultar eficaç, sensors a les carreteres que detectarien el pas del nostre vehicle, aprofitament dels sistemes gps per detectar per on circulem, a quina velocitat ho fem i fins a on podem arribar qualsevol excés exagerat quedaria enregistrat durant dies i a disposicíó de qualsevol control rutinari de policia en la carretera menys pensada. La por als radars quedaria petita davant el que pogues quedar gravat en l´aparell. Malauradament em temo que els interessos comercials dels fabricants priven els governs d´aplicar mesures que podrien ser efectives contra els accidents.
dimecres, 4 de juliol del 2007
CATASTROFISMES DIRIGITS
En els darrers anys estem asistint a uns episodis de creació de por col·lectiva que en la majoria de casos sols tenen la fosca intenció d´inclinar l´opinió dels habitants del planeta terra capa on més els convé als qui dirigeixen els destins de la societat mundial.
La famosa i temible epidemia de la grip del pollastre havia d´escampar-se arreu del món i provocar no sé quants milions de morts. Afortunadament de moment aquest daltabaix mundial no s´ha produït, però provablement les grans multinacionals farmacèutiques americanes i europees ja n´hagin tret el seu rendiment econòmic. El famós canvi climàtic que alguns veuen com un cataclisme de moment és pura teoria, no diferenciant el que són alts i baixos en la presència de fenòmens meteorológics extrems del que són canvis climàtics, i el pitjor del cas és que el missatge entra fort. En aquest cas també s´hauria de veure els interessos energètics dels qui “tenen la paella pel mànec” a nivell mundial. Ara ens arriba l´amenaça d´un asteroide que passarà molt aprop de la terra l´any 2029 i que pot impactar el 2036. L’amenaça pot existir, però viurem els propers anys un augment dels pressupostos en investigació espacial i probablement, amb aquesta excusa, nous experiments nuclears per si s´ha de fer explotar l´asteroide abans no arribi a la terra. Es tracta de mentalitzar a la gent. No es tracta de veure fantasmes on no hi són, però tal i com va pasar amb l´excusa de la guerra d´Irak, amb les armes de destrucció massiva, tota informació que s´exten mundialment l´hem d´autofiltrar, sinó, estem a mercè de cap on volen orientar l´opinió els qui més manen al món.
La famosa i temible epidemia de la grip del pollastre havia d´escampar-se arreu del món i provocar no sé quants milions de morts. Afortunadament de moment aquest daltabaix mundial no s´ha produït, però provablement les grans multinacionals farmacèutiques americanes i europees ja n´hagin tret el seu rendiment econòmic. El famós canvi climàtic que alguns veuen com un cataclisme de moment és pura teoria, no diferenciant el que són alts i baixos en la presència de fenòmens meteorológics extrems del que són canvis climàtics, i el pitjor del cas és que el missatge entra fort. En aquest cas també s´hauria de veure els interessos energètics dels qui “tenen la paella pel mànec” a nivell mundial. Ara ens arriba l´amenaça d´un asteroide que passarà molt aprop de la terra l´any 2029 i que pot impactar el 2036. L’amenaça pot existir, però viurem els propers anys un augment dels pressupostos en investigació espacial i probablement, amb aquesta excusa, nous experiments nuclears per si s´ha de fer explotar l´asteroide abans no arribi a la terra. Es tracta de mentalitzar a la gent. No es tracta de veure fantasmes on no hi són, però tal i com va pasar amb l´excusa de la guerra d´Irak, amb les armes de destrucció massiva, tota informació que s´exten mundialment l´hem d´autofiltrar, sinó, estem a mercè de cap on volen orientar l´opinió els qui més manen al món.
ELS ARBRES A LES CARRETERES
Les carreteres osonenques tenen exemples clars del que suposa un risc greu per a la conducció. Moltes de les nostres carreteres conserven encara la presència dels populars “plataners”, restes de quan fa dècades les ombres d´aquests espesos arbres era agraïda pels qui anaven en carro, en bicicleta o a peu. Avui en dia la seva presència lluny d´agrair-se suposa un perill.
Amb això no vull dir que s´haigin de tallar, però si que es poden trobar solucions tan simples com la col.locació d´una tanca davant d´ells.
Errors monumentals com el que es va cometre a la carretera de Manlleu a Roda, en que fa dos anys es varen tallar una part dels arbres i es varen instal.lar tanques... curiosament on no hi han arbres, son errors que en bé d´una millor seguretat a les carreteres no es poden cometre. La carretera de Balenyà a Seva, l´entrada a Sant Julià, la carretera de La Gleva a Manlleu i de Manlleu a Roda... i nombroses altres son punt negres a les nostres carreteres, son punts a millorar per evitar víctimes, son punts on amb una mica de sentit comú i poca feina es treuria de sobre un risc potencial pels milers de conductors que a diari les utilitzen. Les carreteres secundaries també mereixen tenir un alt nivell de seguretat.
Amb això no vull dir que s´haigin de tallar, però si que es poden trobar solucions tan simples com la col.locació d´una tanca davant d´ells.
Errors monumentals com el que es va cometre a la carretera de Manlleu a Roda, en que fa dos anys es varen tallar una part dels arbres i es varen instal.lar tanques... curiosament on no hi han arbres, son errors que en bé d´una millor seguretat a les carreteres no es poden cometre. La carretera de Balenyà a Seva, l´entrada a Sant Julià, la carretera de La Gleva a Manlleu i de Manlleu a Roda... i nombroses altres son punt negres a les nostres carreteres, son punts a millorar per evitar víctimes, son punts on amb una mica de sentit comú i poca feina es treuria de sobre un risc potencial pels milers de conductors que a diari les utilitzen. Les carreteres secundaries també mereixen tenir un alt nivell de seguretat.
LA DEFENSA DEL TERRITORI
Diverses plataformes i organismes que s'oposen a projectes urbanístics i d'infraestructures de la comarca han convocat una manifestació conjunta aquest dissabte a les cinc de la tarda a la rambla del Passeig de Vic. La nova Coordinadora per a la Defensa del Territori agrupa entitats com la Plataforma de Defensa del Torrental, de Calldetenes; Plataforma "No a la MAT"; Grup de Defensa del Ter, Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, Salvem el Mallol de Sant Hipòlit, Plataforma Salvem les Adoberies, Plataforma Preservem la Guixa-Sentfores i Jovent de Viladrau.
Totes elles en el fons tenen un denominador comú, intentar aturar l´agressió que Osona està patint urbanísticament i defensar que la nostra comarca, la nostra terra, continüi amb la seva fesomia, amb les seves característiques particulars i que no es converteixi en un tercer Vallès, en una continuació del cinturó de Barcelona, que no hi hagi excesiva explotació del sol destinat a habitatge, que els nostres boscos deixin de ser malmesos per carreteres i més carreteres agresives, que la terra dels nostres pagesos pugui continuar sent llaurada, que el patrimoni cultural i arquitectònic sigui respectat, que els polígons que ara creixen aquí i allà ho facin de forma raonada i controlada.... i altres motivacions que cada una de les Plataformes que han crescut i nascut a Osona tenen en la seva particularitat.
En un moment en el que els ciutadans semblen desencisats de la política, neixen arreu de Catalunya plataformes i associacions que agrupen a persones preocupades per temes urbanístics i de medi ambient. El creixement de plataformes es probablement fruit de l´allunyament de la política tradicional dels afers dels habitants de cada territori, una manera de defensar-se, de fer pinya, d´intentar frenar, d´aturar agressions, de defensar la terra, de fer país.
Totes elles en el fons tenen un denominador comú, intentar aturar l´agressió que Osona està patint urbanísticament i defensar que la nostra comarca, la nostra terra, continüi amb la seva fesomia, amb les seves característiques particulars i que no es converteixi en un tercer Vallès, en una continuació del cinturó de Barcelona, que no hi hagi excesiva explotació del sol destinat a habitatge, que els nostres boscos deixin de ser malmesos per carreteres i més carreteres agresives, que la terra dels nostres pagesos pugui continuar sent llaurada, que el patrimoni cultural i arquitectònic sigui respectat, que els polígons que ara creixen aquí i allà ho facin de forma raonada i controlada.... i altres motivacions que cada una de les Plataformes que han crescut i nascut a Osona tenen en la seva particularitat.
En un moment en el que els ciutadans semblen desencisats de la política, neixen arreu de Catalunya plataformes i associacions que agrupen a persones preocupades per temes urbanístics i de medi ambient. El creixement de plataformes es probablement fruit de l´allunyament de la política tradicional dels afers dels habitants de cada territori, una manera de defensar-se, de fer pinya, d´intentar frenar, d´aturar agressions, de defensar la terra, de fer país.
UN 34% DE “PORRETES”
Un estudi que ha sortit a la llum aquesta setmana assenyala que el 33,9% dels estudiants catalans de Secundària asseguren haver tastat l´haixix, segons una enquesta elaborada el curs 2005-2006. Aquesta xifra suposa un increment respecte a cursos anteriors. L´1,1% declara també haver consumit heroina.
Un dels factors més preocupants es la jove edat mitjana del primer consum, situada als 14,1 anys, peró els experts avisen que tendeix a disminuir.
En aquest estudi es constata que el 63,9% reconeix el consum d´alcohol. L´estudi publicat també adverteix que en el context europeu, alguns d´aquests consums es revelen com a molt elevats, i de fet es probable que Catalunya es trobi entre el països d´Europa amb consums més elevats de cànnavis i extasi.
Es preocupant el creiexement de joves “porretes” amb les seves consecuències de futur, així com també és procupant que un 13% dels conductors morts en accidents a Espanya presentesin senyals d´haver consumit drogues o que un 80% dels bitllets de moneda que circulen a l´estat tinguin petits traços de droga, ja sigui per haver estat utilitzats com a “canuto”, ja sigui per haver estat tocats per traficants i consumidors o ja sigui per haver estat en contacte amb d´altres bitllets contaminats dins els caixers automàtics o a les màquines cobradores d´establiments. Les dades son preocupants i per ara, en el cas per exemple dels conductors, no dona la sensació que es prenguin les mateixes mesures que amb el consum d´alcohol. Cal més mà forta per millorar la seguretat a les carreteres, més controls, més aparells detectors, i evitar que els suicides del volant puguin acabar amb la vida d´innocents i responsables conductors.
Un dels factors més preocupants es la jove edat mitjana del primer consum, situada als 14,1 anys, peró els experts avisen que tendeix a disminuir.
En aquest estudi es constata que el 63,9% reconeix el consum d´alcohol. L´estudi publicat també adverteix que en el context europeu, alguns d´aquests consums es revelen com a molt elevats, i de fet es probable que Catalunya es trobi entre el països d´Europa amb consums més elevats de cànnavis i extasi.
Es preocupant el creiexement de joves “porretes” amb les seves consecuències de futur, així com també és procupant que un 13% dels conductors morts en accidents a Espanya presentesin senyals d´haver consumit drogues o que un 80% dels bitllets de moneda que circulen a l´estat tinguin petits traços de droga, ja sigui per haver estat utilitzats com a “canuto”, ja sigui per haver estat tocats per traficants i consumidors o ja sigui per haver estat en contacte amb d´altres bitllets contaminats dins els caixers automàtics o a les màquines cobradores d´establiments. Les dades son preocupants i per ara, en el cas per exemple dels conductors, no dona la sensació que es prenguin les mateixes mesures que amb el consum d´alcohol. Cal més mà forta per millorar la seguretat a les carreteres, més controls, més aparells detectors, i evitar que els suicides del volant puguin acabar amb la vida d´innocents i responsables conductors.
dimarts, 3 de juliol del 2007
ANDRÒMINES I ALTRES DEIXALLES
A moltes poblacions osonenques està creixent la moda de deixar tot tipus d´andròmines al costat dels contenidors, neveres, sofàs, mobles de menjador, llits, cotxets infantils, rodes de vehicles i la cada vegada més creixent costum d´aparcar els carrets dels supermercats a les zones reservades pels contenidors.
De res serveixen els esforços que desde els municipis es fan per conscienciar a la població, de res serveixen les cada vegada més detallistes deixalleries, de res serveixen els serveis gratuïts de recollida de mobles vells… moltes vegades dóna la sensació que les campanyes de sensibilitazció són ben rebudes tantsols pels qui ja estan sensibilitzats i que un sector de la població fan orelles sordes i tanquen els ulls a les recomenacions per a un bon veinatge i una bona convivencia.
Donar una volta pels carrers de les poblacions, especialment al capvespre, es converteix en un exercici d´observació del que no s´ha de permetre, perqué veig difícil que la policia local de les poblacions no pugui enxampar a aquells que carregats a més no poder traslladen tot tipus d´andròmines fins als contenidors.
Tal i com deia un home d´edat ja avançada que, un vespre tot passejant, varem trobar i amb el que varem comentar aquest desmanec, “és més fácil que m´enxampin a mi amb alguna bossa involuntariament mal classificada de la recollida selectiva que a dos tios amb una nevera a l´esquena”, quina raó tenia el bon home.
De res serveixen els esforços que desde els municipis es fan per conscienciar a la població, de res serveixen les cada vegada més detallistes deixalleries, de res serveixen els serveis gratuïts de recollida de mobles vells… moltes vegades dóna la sensació que les campanyes de sensibilitazció són ben rebudes tantsols pels qui ja estan sensibilitzats i que un sector de la població fan orelles sordes i tanquen els ulls a les recomenacions per a un bon veinatge i una bona convivencia.
Donar una volta pels carrers de les poblacions, especialment al capvespre, es converteix en un exercici d´observació del que no s´ha de permetre, perqué veig difícil que la policia local de les poblacions no pugui enxampar a aquells que carregats a més no poder traslladen tot tipus d´andròmines fins als contenidors.
Tal i com deia un home d´edat ja avançada que, un vespre tot passejant, varem trobar i amb el que varem comentar aquest desmanec, “és més fácil que m´enxampin a mi amb alguna bossa involuntariament mal classificada de la recollida selectiva que a dos tios amb una nevera a l´esquena”, quina raó tenia el bon home.
UN CAFÈ SUBVENCIONAT
Aviat hem creuré que la dita popular de que els polítics viuen allunyats de la societat pot ser realitat. Tant és així, tant visible ha estat l´anècdota d´en Zapatero, que tots els habitants d´aquest país ens hem adonat que hi han cafès de polítics i cafès de plebe.
Quan el president del govern va dir que un café costa 80 cèntims vaig pensar-me que haviem reculat en el temps, uns anys abans de l´euro unificador i alçista de preus, quan va donar la sensació, moltes vegades real de que cent pessetes pasaven a ser 1 euro.
El preu barat del cafè de les senyories del Congrès es per fer reflexionar, ni que sigui motivat per una “tonteria” que no hauria de tenir importància.
Està subvencionat el cafè del Congrès? Tenen algun tipus de descompte? Es de menys qualitat que el que ens bevem la resta de mortals? O potser era cafè malta?
La proporció del preu del cafè a la butxaca de ses senyories es doblament insultant per a la resta de contribuents, especialment per als mileuristes, cada vegada més majoritaris i hipotecats, comparat amb els representants del Congrés de sous entre 3.000 i 13.000 euros mensuals.
Quan el president del govern va dir que un café costa 80 cèntims vaig pensar-me que haviem reculat en el temps, uns anys abans de l´euro unificador i alçista de preus, quan va donar la sensació, moltes vegades real de que cent pessetes pasaven a ser 1 euro.
El preu barat del cafè de les senyories del Congrès es per fer reflexionar, ni que sigui motivat per una “tonteria” que no hauria de tenir importància.
Està subvencionat el cafè del Congrès? Tenen algun tipus de descompte? Es de menys qualitat que el que ens bevem la resta de mortals? O potser era cafè malta?
La proporció del preu del cafè a la butxaca de ses senyories es doblament insultant per a la resta de contribuents, especialment per als mileuristes, cada vegada més majoritaris i hipotecats, comparat amb els representants del Congrés de sous entre 3.000 i 13.000 euros mensuals.
ACTORS PER UN DIA
La setmana passada un gran nombre de persones varen passar pel càsting que es feia a la Universitat de Vic per seleccionar extres i actors secundaris per la pel·lícula sobre la vida del bandoler Joan de Serrallonga. Als osonencs ens agraden aquestes emocions i vam respondre a la crida dels productors de la película, a l´igual que varem fer fa uns anys amb “Libertarias” del director Vicente Aranda, i a l´igual que varem fer l´any 1982 amb el rodatge de la pel·lícula “Interior Rojo”, de l´osonenc Eugeni Anglada, amb actors del nivell de Charo López, Fernando Fernan Gómez i Enric Majó.
En el rodatge d´”Interior Rojo”, i amb 16 anys, vaig guanyar els meus primers diners treballant... d´extra. Recordo hores i hores en ple juliol, a la Plaça Catedral, sota un sol feridor i vestits d´hivern, i ja no parlem del disgust que es va emportar la meva mare quan aquell nen que amb la seva germana va anar a les 6 del matí cap a Vic per rodar la pel·lícula, va sortir de casa amb cabells llargs com sempre havia anat i vaig tornar rapat gairebé al zero per exigències del guió, tot i que tot el dia ens varen fer anar amb gorra.
El meu primer sou fou de 1.000 pessetes tot i que sols en varem cobrar 500, la resta mai les vaig veure. Coses de la vida.
En el rodatge d´”Interior Rojo”, i amb 16 anys, vaig guanyar els meus primers diners treballant... d´extra. Recordo hores i hores en ple juliol, a la Plaça Catedral, sota un sol feridor i vestits d´hivern, i ja no parlem del disgust que es va emportar la meva mare quan aquell nen que amb la seva germana va anar a les 6 del matí cap a Vic per rodar la pel·lícula, va sortir de casa amb cabells llargs com sempre havia anat i vaig tornar rapat gairebé al zero per exigències del guió, tot i que tot el dia ens varen fer anar amb gorra.
El meu primer sou fou de 1.000 pessetes tot i que sols en varem cobrar 500, la resta mai les vaig veure. Coses de la vida.
dijous, 21 de juny del 2007
TORNA, TORNA, SERRALLONGA
Molt sovint en l´aparell musical del meu vehicle sol aparèixer el grup Esquirols. La cançó del “Torna, torna Serrallonga” és avui més vigent que mai, i seria bó que baixés del Collsacabra i de les Guilleries i s´escoltés arreu. Una cançó que per a molts és la lluita contra les extraccions d´urani, que amb la seva cantarella va unificar un crit contra els qui en aquells anys volien robar-nos les pedres. En aquests primers anys del segle XXI pot continuar tenint significat, la llengua pateix agressions, ens foraden Bracons per fer una via internacional de camions que creuaran per una de les poques zones verdes que ens queden, neixen polígons i carreteres, estem convertint la Plana de Vic en un tercer Vallès.... i encara a alguns els fa gràcia l´aparició d´estudis que assenyalen un creixement espectacular de la població en 20 anys i la conversió d´Osona en una prolongació o potser, com a mal menor, en un parc temàtic pels ciutadans de l´area metropolitana. Potser per tot això, la cançó d´en Serrallonga desperta vells però vigents records.
divendres, 8 de juny del 2007
CAMINANT VORA EL RIU
Aquest diumenge es celebra la tercera edició de la caminada “camí Vora Ter”, impulsada pel Grup de Defensa del Ter, amb un recorregut d´11 quilómetres entre Les Masies de Voltregà i Les Masies de Roda. Una caminada de la que trobareu informació detallada a la pàgina 15 d´aquesta edició.
Però el motiu d´aquestes ratlles no és tantsols la celebració d´aquesta caminada, sinó el fet de destacar la bona notícia, d´uns anys cap aquí, i a Catalunya, de la recuperació de les vores de riu com espais de lleure. Les ciutats i pobles cada vegada miren més al riu en lloc de viure d´esquena a ell, com anys enrera.
Fa unes setmanes, tot anant a Barcelona vaig poder contemplar el canvi radical que ha experimentat la llera del Bessòs, amb espais verds, cuidats, aptes per a tot tipus d´activitat d´esplai. Aquí tenim el Ter, el Méder i altres rieres que passen per les nostres poblacions. Ara sols cal que els camins més o menys aptes, moltes vegades amb obstacles i trams no enllaçats que uneixen les poblacions properes dins la ribera, creixin, millorin i puguin unir Roda de Ter amb Ripoll, o Vic amb Santa Eulalia, per posar dos exemples, uns camins aptes pel que vulgui anar a correr o amb bicicleta. El riu és vida i riquesa natural, cal aprofitar-la.
Però el motiu d´aquestes ratlles no és tantsols la celebració d´aquesta caminada, sinó el fet de destacar la bona notícia, d´uns anys cap aquí, i a Catalunya, de la recuperació de les vores de riu com espais de lleure. Les ciutats i pobles cada vegada miren més al riu en lloc de viure d´esquena a ell, com anys enrera.
Fa unes setmanes, tot anant a Barcelona vaig poder contemplar el canvi radical que ha experimentat la llera del Bessòs, amb espais verds, cuidats, aptes per a tot tipus d´activitat d´esplai. Aquí tenim el Ter, el Méder i altres rieres que passen per les nostres poblacions. Ara sols cal que els camins més o menys aptes, moltes vegades amb obstacles i trams no enllaçats que uneixen les poblacions properes dins la ribera, creixin, millorin i puguin unir Roda de Ter amb Ripoll, o Vic amb Santa Eulalia, per posar dos exemples, uns camins aptes pel que vulgui anar a correr o amb bicicleta. El riu és vida i riquesa natural, cal aprofitar-la.
divendres, 1 de juny del 2007
APARCAMENT AMB BARRERES
D´uns anys cap aquí ha augmentat la sensibilització pel que fa al tema de les barreres arquitectòniques. Molts han estat els ajuntaments que han millorat l´accesibilitat a la via pública, han eliminat barreres arquitectòniques que es trobaven al vell mig de les aceres, ja sigui faroles, senyals, graons... i els llocs oficials i de cara al públic disposen de rampes i sistemes d´accés per a persones amb minusvalia, cadires de roda o sencillament mares i pares amb els cotxets dels petits de la casa.
Cada dia és més difícil de veure vehicles enfilats a les aceres, una pràctica que fa uns anys s´utilitzava i molt en els carrers més transitats o els més estrets, avui en dia la major presencia de policia local a les nostres localitats està impedint aquest fet.
A Vic però hi ha una taca en aquestes millores generalitzades, es tracta de l´aparcament soterrat de la Plaça Major. Una construcció de no fa pas excesivament gaires anys, que es va inaugurar sense complir els mínims elementals d´accesibilitat, i el més trist, tot continua igual, en ple 2007 sortir i entrar al parking soterrat és una autèntica aventura per les persones discapacitades o els pares i mares amb infants.
Un estudi fet l´any 2004 per l´ADFO i estudiants de Fisioteràpia de la Universitat de Vic ja assenyalaven la manca d´accesibilitat d´aquest parking.
Cada dia és més difícil de veure vehicles enfilats a les aceres, una pràctica que fa uns anys s´utilitzava i molt en els carrers més transitats o els més estrets, avui en dia la major presencia de policia local a les nostres localitats està impedint aquest fet.
A Vic però hi ha una taca en aquestes millores generalitzades, es tracta de l´aparcament soterrat de la Plaça Major. Una construcció de no fa pas excesivament gaires anys, que es va inaugurar sense complir els mínims elementals d´accesibilitat, i el més trist, tot continua igual, en ple 2007 sortir i entrar al parking soterrat és una autèntica aventura per les persones discapacitades o els pares i mares amb infants.
Un estudi fet l´any 2004 per l´ADFO i estudiants de Fisioteràpia de la Universitat de Vic ja assenyalaven la manca d´accesibilitat d´aquest parking.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
